jueves, 17 de julio de 2008

Elogi de l'aigua


Títol: Elogi de l'aigua

Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – íd. 2002)

Cronologia: 1987

Estil: art abstracte

Material: formigó i acer

Tipologia: escultura exempta

Tema: al·legòric

Localització: Parc de la Creueta del Coll a Barcelona

Eduardo Chillida és considerat un dels millors escultors contemporanis. L'artista basc va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro, com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cada material. La perfecta adequació de les seves escultures a l'entorn, tant natural com urbà, li va valer la realització de nombroses obres monumentals per a ciutats de tot el món. A part, bona part de la seva obra pot admirar-se a casa seva -museu Chillida-Leku- a Hernani.

Anàlisi formal

Elogi a l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l 'escultura.

D'aquesta manera, Chillida aconsegueix que el material, en la seva intrínseca limitació física, es manifesti molt més enllà a l'espai amb unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques de l'escultor.

En la seva audàcia escultòrica, Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera present en la capacitat de l'artista a aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera, levitant en els res per a més gran va desafiar de totes les lleis físiques. Quant a l'aire, la seva presència no només es limita a embolicar l'espai de l'escultura, sinó que, d'alguna manera, és convertit per l'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra. Consegüentment, l'escultura presenta també un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.

Visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la seva bellesa i espectacularitat pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.

Temàtica, iconografia, significat i funció

Suspesa en l'aire, els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta. Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, El peine de los vientos, i que, igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra. D'altra banda, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència, alguna cosa que el propi artista ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, aquell jove de gran bellesa, al qual el desig de possessió a si mateix li va portar a ofegar-se en un llac.

Aquesta obra va sorgir en resposta a una invitació de l'Ajuntament de Barcelona –sent Oriol Bohigas responsable d'urbanisme- per que l'escultor basc realitzés una obra per a la ciutat.

Models i influències posteriors

Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol i el seu va passar per la universitat d'arquitectura li van fer valorar l'espai com l'element principal de l'escultura.

Considerat el creador de l'escultura urbana, la profunda relació que aconsegueix entre Art i Naturalesa, i que recorda al caràcter màgic i fins a ritual dels monuments prehistòrics, marca un concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'home des del principi fins als nostres dies.

1 comentario:

Anónimo dijo...

moltes gràcies!