jueves, 26 de junio de 2008

Nens menjant raïm i meló (o Dos nens menjant fruita)


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Nens menjant raïm i meló (o Dos nens menjant fruita)
Autor: Murillo, Bartolomé Esteban
Datació: 1650
Estil: Barroc
Escola: espanyol
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,45 m x 1,06 m
Localització actual: Alte Pinakothek, a Munic

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Murillo va dominar molt el dibuix i era capaç de fer uns detalls amb un realisme impressionant. Aquest quadre és mes dibuixistic que pictòric.
Els colors són ocres i colors terra, llevat de la camisa i el meló. El fons fosc i poc treballat serveix per destacar les figures, que és on Murillo concentra la seva atenció.
Es tracta d’una llum natural, utilització del clarobscur.
Destaca per la seva expressivitat: els gestos, les mirades, els dits, menjant la boca plena, tot molt natural, realisme.

2.2 Elements formals
Situat en una habitació, amb un fons enfosquit perquè el primer terme destaqui i així donar profunditat, hi ha una part aclarida, es tracta del vestit del nen que a causa de la foscor del fons, destaca.
En aquest quadre hi apareixen dos nens. El primer assegut a terra, amb un tall de meló a la mà esquerra i a la dreta un gotim de raïm que aixeca per posar-se’l a la boca mentre observa a l’altre nen. El segon nen reposa damunt d’un tamboret i torna la mirada al seu company amb la boca plena i un meló obert a les cames. La roba que vesteixen és ben tronada i plena d’estrips.
Al marge inferior esquerra trobem un cistell ple de raïm blanc i negre realitzat amb força detallisme. Al terra a més dels peus descalços trobem restes de meló.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Murillo serà el número 1 durant 30 anys. Destaca l’amabilitat dels seus temes, les escenes populars, verges amb nens i les immaculades. Les seves verges no tenien siluetes lleugeres i els seus rostres adoptaven una certa placidesa burgesa. Posteriorment prestà més atenció al tractament de la llum, de manera que es centra més en el clarobscur.
Murillo no innova, per això els artistes contemporanis el van tenir en primer pla fins al segle XIX després perd importància

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Quadre situat al barroc realista. Representa clarament elements de la vida quotidiana.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Tant l’aristocràcia sevillana com les comunitats eclesiàstiques i els membres de les colònies mercantils holandeses establertes a la ciutat andalusa constituïen un mercat artístic de primer ordre dins d’Espanya, d’importància inferior només a la cort de Madrid.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Sevilla al principi del s. XVII era un centre mercantil importantissim gràcies al comerç amb les colònies espanyoles d’ultramar. La capital econòmica de la monarquia hispànica entra en crisi durant la primera dècada d’aquest segle, això va provocar un retrocés considerable en l’economia espanyola junt amb la peste de 1649 i la manca de queviures. Més de la meitat de la població va morir, i per això els nens pobres és un tema que Murillo tractava ja que a Sevilla van haver molts nens sols després de la pesta negra degut a que van trencar-se les famílies.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Els inicis de Murillo com els altres pintors sevillans van estar marcats per l’art de Caravaggio i els seus seguidors. L’artista sevillà va conèixer Velázquez, però la seva influència no es va notar tant per les seves obres sinó per l’accessibilitat a les obres reials. La influència de Van Dyck va fer que les seves verges deixessin de tenir siluetes tan lleugeres i que els seus rostres adquirissin una certa placidesa burgesa.
Posteriorment va prestar més atenció al tractament de la llum que recorda al del cèlebre pintor Rembrandt.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Aquesta obra reprodueix un model que l’artista sevillà va repetir sovint, dos o tres nens representats amb un realisme que malgrat la pobresa que les seves robes i la seva deixadesa denoten, no pretén ser descarnat sinó alegre i despreocupat.
Com ja s’ha comentat abans Espanya va entrar en una crisi que juntament amb altres factors va reduir la població a la meitat deixant les classes humils en un estat de pobresa extrema.

Significació (missatge)
Les seves pintures d’infants marginals són un reflex afectuós d’una societat empobrida i dels seus membres més desprotegits, els nens.

4 comentarios:

Pere Criballés dijo...

Gràcies per la informació! Sóc mestre de plàstica de primària i m'ha anat de pel·lícula saber dades d'aquest quadre. Faré una classe sencacional! Gràcies altre cop!

Anónimo dijo...

Moltes gràcies! Havia de fer un treball de història de l'art sobre el Barroc, i m'ha anat molt bé: un 10!!

Anónimo dijo...

La pintura descriu molt bé la pobresa que hi havia en aquella època.

Anónimo dijo...

Vull follar amb Scarlett Johannson.
Té uns pits gegants i es molt guapa.
Per fer-li una ''cubana'', culo, i ''bukake'' em posa tant. Quan ho faig amb la meva nòvia sempre penso en ella i poso més pasió sexual. Al final arribem els dos al orgasme, m'agrada tant...

Pere Criballés.-