lunes, 1 de diciembre de 2008

Nova Etapa

Estimats lectors/es:
Sé de bona tinta que utilitzeu racionalment aquesta web, i això hem dona una gran satisfacció, i espero que continuï molt de temps sent així, però com tot, no només ens hem de quedar amb l’essència d’allò que el professor ens ensenya i ens mostra, així, que a partir d’ara us aniré ampliant els estils, des del Realisme fins el Surrealisme, amb autors destacats de cadascú d’aquests estils, espero que us vagi bé i sort a tothom.

Marcos

jueves, 17 de julio de 2008

Museu Guggenheim de Bilbao


1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
Nom de l'edifici: Museu Guggenheim de Bilbao
Arquitecte: Frank O. Gehry
Datació: 1991-1997
Localització: Bilbao
Estil: Deconstructivista
Materials utilitzats: Pedra calcària, vidre i titani
Sistema constructiu: amb CATIA, que es el nom del programa informàtic que permet fabricar qualsevol forma en l’arquitectura.
Dimensions:

2. ANÀLISI FORMAL
2.1 Elements de suport
(Com s'aguanta? Pilars, columnes, contraforts, bigues, murs, arcs ...)
El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va assolir trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto.

2.2 Elements de coberta
(Com està cobert? Volta, cúpula, sostre pla, a dos aiguavessos, claraboies...)

2.3 Espais interiors
L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes.

2.4 Exterior
L'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu -relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.

L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.

2.5 Estil
Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma.
La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacta mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració

3.2 Funció de l'obra
En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu.

3.3 Contingut i significació de l'edifici
Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.

Elogi de l'aigua


Títol: Elogi de l'aigua

Autor: Eduardo Chillida (Sant Sebastià, 1924 – íd. 2002)

Cronologia: 1987

Estil: art abstracte

Material: formigó i acer

Tipologia: escultura exempta

Tema: al·legòric

Localització: Parc de la Creueta del Coll a Barcelona

Eduardo Chillida és considerat un dels millors escultors contemporanis. L'artista basc va treballar la seva obra abstracta i molt personal tant en ferro, com en fusta, formigó, pedra o alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats de cada material. La perfecta adequació de les seves escultures a l'entorn, tant natural com urbà, li va valer la realització de nombroses obres monumentals per a ciutats de tot el món. A part, bona part de la seva obra pot admirar-se a casa seva -museu Chillida-Leku- a Hernani.

Anàlisi formal

Elogi a l'aigua es compon d'una descomunal estructura de formigó de 54 tones subjecta en l'aire mitjançant potents cables d'acer. Sota, un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, i que convergeixen en un mateix punt intern, on sembla congregar-se tota la força expressiva de l 'escultura.

D'aquesta manera, Chillida aconsegueix que el material, en la seva intrínseca limitació física, es manifesti molt més enllà a l'espai amb unes formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals unes preocupacions metafísiques de l'escultor.

En la seva audàcia escultòrica, Chillida aconsegueix que apareguin en escena dos nous protagonistes: la gravetat i l'aire. La primera present en la capacitat de l'artista a aconseguir que una estructura tan pesada sembli lleugera, levitant en els res per a més gran va desafiar de totes les lleis físiques. Quant a l'aire, la seva presència no només es limita a embolicar l'espai de l'escultura, sinó que, d'alguna manera, és convertit per l'artista en un material més, sense el qual no seria possible la total comprensió de l'obra. Consegüentment, l'escultura presenta també un clar agermanament amb la naturalesa que l'envolta i els seus elements.

Visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'aixopluga, la seva bellesa i espectacularitat pot apreciar-se des de diferents punts de vista i nivells.

Temàtica, iconografia, significat i funció

Suspesa en l'aire, els quatre braços que componen la seva gegantina morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se per poder atrapar el buit o l'aire que els envolta. Una idea de relació entre entorn i escultura similar formalment al que també desprenen les tres pinces que conformen la seva escultura més coneguda, El peine de los vientos, i que, igualment, a nivell conceptual, és un dels objectius principals de la seva obra. D'altra banda, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència, alguna cosa que el propi artista ha relacionat amb el famós mite grec de Narcís, aquell jove de gran bellesa, al qual el desig de possessió a si mateix li va portar a ofegar-se en un llac.

Aquesta obra va sorgir en resposta a una invitació de l'Ajuntament de Barcelona –sent Oriol Bohigas responsable d'urbanisme- per que l'escultor basc realitzés una obra per a la ciutat.

Models i influències posteriors

Forjat en la tradició artesanal basca i de caràcter autodidacte, Chillida utilitza en la seva obra els materials i les tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des dels seus primers treballs. D'altra banda, la seva breu etapa com a porter de futbol i el seu va passar per la universitat d'arquitectura li van fer valorar l'espai com l'element principal de l'escultura.

Considerat el creador de l'escultura urbana, la profunda relació que aconsegueix entre Art i Naturalesa, i que recorda al caràcter màgic i fins a ritual dels monuments prehistòrics, marca un concepte contemporani d'escultura en el qual es pot percebre la història de l'home des del principi fins als nostres dies.

miércoles, 16 de julio de 2008

Sopa Campbell´s


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Sopa Campbell´s
Autor: Warhol, Andy
Datació: 1965
Estil: pop art
Escola:
Tècnica: acrílic i tinta serigrafica
Suport: tela; 92,1 cm x 61,6 cm
Localització actual: per la seva gran varietat de versions, en destaquem els museus més importants, National Gallery of Art, a Washington i el Leo Castelli Gallery, a Nova York.

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors del blau brut de la part superior, el verd àcid de la part inferior, el rosa que el podem observar a l’escut de Universal i l’ombra de les lletres “soup” i a la sanefa inferior, i el groc de les paraules “Campbell’s” i “condensed”. El vermell dels extrems metàl·lics també té molta importància. Utilitza colors purs i plans, colors irreals, alterats a propòsit d’un producte conegut. Això es degut a la tècnica que utilitzava, la serigrafia, que consistia en:
1.- Es fa una foto.
2.- La pantalla de serigrafia s’envernissa amb un producte fotosensible.
3.- Es projecta el negatiu en aquesta pantalla serigrafica.
4.- La pantalla es renta amb aigua, i les zones no impressionades es dilueixen i deixen lliure la malla.
5.- Aquesta pantalla es posa sobre un suport i a sobre hi posem la malla, i desprès a sobre s’hi posa el color, el color nomes passarà per aquelles zones on la malla deixi i d’ aquesta manera quedarà un color llis. Desprès es premsa.
6.- Es neteja si es vol reutilitzar.

2.2 Elements formals
- A nivell compositiu podem dir que la imatge omple la tela, és a dir, la sobredimensiona, de manera que es magnifica aquest producte. Hi ha una intenció de reproduir la realitat tot i alterar els colors.

2.3 Estil
Aquesta obra de Warhol pertany a l’estil pop-art, aquest es un estil caracteritzat pels objectes clarament identificables de les obres, objectes d’una cultura popular
Es tracta d’un art amb una línia recta, amb contorns ben dibuixats, que utilitzen colors plans. Es un art que forma pintura amb els temes, els temes formen part de l’estil.
El pop- art es també una reacció ideològica contra l’expressionisme*. El pop-art neix en ambients gais.
Els artistes pop trencaven la frontera entre l’art i vida.
*El pop-art es també una reacció contra l´informalisme que comença amb Jasper Johns. Alguns crítics d’art com, Rauschenberg van dir que ja n’hi havia prou d´abstractisme, que volien coses concretes, i llavors va sorgir el pop amb Andy Warhol, que tracta objectes que la gent pogués reconèixer, objectes quotidians.
Els representants espanyols d’aquest estil son: “Equipo Crònica”.
Els temes mes utilitzats per Andy Warhol eren la mort, la cadira elèctrica i personatges famosos.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra era acostar l’art a tothom mitjançant elements molts populars. L’objectiu últim era trencar la frontera entre l’art i vida.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Andy Warhol pintava, feia pel·lícules i produïa grans grups musicals. Va crear la “Factoria”, el local de moda de Nova York, en aquell temps on anava la gent a trobar-se. Aquest local estava forrat de paper d’alumini.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Andy Warhol va rebre grans influencies de Rauschenberg i Jasper Johns.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
En quant al tema d’aquesta obra, podem dir que el pop- art estudia les relacions entre la cultura popular i l’art, elevant els elements de la cultura popular a la categoria d’art, desmitificant l’art. La repetició dels temes es un recurs que Warhol utilitza molt, i ho feia per tenir distancia, llunyania, fredor, ell fa obres on no hi ha sentiments i s’ho mira tot des de la distancia.
El tema de la llauna de la Sopa Campbell´s recull l’essència del pop-art.

Significació (missatge)

El marxisme curarà els malalts


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El marxisme curarà els malalts
Autor: Frida Kalho
Datació: 1954
Estil: realisme social
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 76 cm x 61 cm
Localització actual: Museu Frida Kalho, a Ciutat de Mèxic

2. ANÀLISIS FORMAL I COMPOSITIU
La composició s’estructura a partir del autoretrat en un primer pla de la artista mexicana que, reforçat per la situació en diagonal simètrica de les dos muletes, s’estableix com eix compositiu central. A partir de la seva figura es situen la resta dels elements escènics, col·locant-se a la seva esquerra els relacionats amb el perill imperialista, y a la seva dreta els vinculats a la pau marxista. A dalt en un segon pla el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador, compartint el protagonisme amb Frida, que també es comunica directament amb l’espectador del quadre convertint-se en el narrador ideològic. Malgrat la seva simetria, l’obra te un gran dinamisme gracies a les
diagonals que formen diversos elements com ara les muletes, les grans mans que abraçant a l’artista i l’àliga imperial.
Cada element està tractat amb una clara intenció realista, perfilant els detalls i contorns amb una fina línia negra. Ara be, aquest realisme es trenca a nivell conceptual en la comprensió global de la obra, així com també en la captació de la llum i en la elecció cromàtica. Aquest dos darrers aspectes es troben supeditats al tema, de manera que el vermell (associat al perill) i altres tonalitats com el negre, es situen a la dreta de la
tela relacionades amb l’imperialisme, Per altra banda el blau (associat a la serenitat), el groc i altres games més clares, omplen la superfície esquerra, vinculant-se positivament a la causa del marxisme.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context personal
Frida Kalho va patir un terrible accident als divuit anys. Durant llargs períodes de convalescència va aprendre a pintar de manera autodidacta.
A la seva obra reflectí, de manera autobiogràfica, les seves profundes seqüeles físiques i psíquiques. L’any 1929 es casà amb el muralista mexicà Diego Rivera. Un avorto als tres anys de casada també influí de manera dramàtica a la seva obra. Igualment, el seu activisme polític es mostrà la seva activa i entregada lluita a favor del comunisme.

3.3 Destacar relacions i influencies.
L’obra de Frida Kalho es extremadament personal reflectint a la major part de la seva obra, les sensacions de la seva traumàtica experiència vital. Malgrat això en les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social, aspectes que comparteix amb els muralistes mexicans Diego Rivera, amb qui es va casar, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. L’any 1938, André Bretón visità Mèxic i va descobrir l’obra de Frida, associant-la amb el grup surrealista. Malgrat que les seves creacions presentaven un alt grau de similitud amb aquest moviment, Frida, al final de la seva vida rebutjà aquesta etiqueta.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Kalho expressa la concepció utòpica de que la creença política –i amb ella tota la humanitat -, podria alliberar-la de tot el seu patiment. La autora s’ autoretrata amb un corsé de pell –comú a la seva iconografia – davant un paisatge dividit en dos: la part pacífica de la terra y la amenaçada per la destrucció. En la primera, banyada per rius blaus, vola el colom de la pau per damunt dels països comunistes -URSS y Xina- representats en el globus terraqui. En la part fosca es veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang, al costat de l’àliga dels Estats Units d’Amèrica amb el cap de l’oncle Sam.

Significació (missatge)
La salvació la encarna el retrat de Marx, d’on surt una ma que ofega l’àliga. Dos enormes mans amb l’ull de la saviesa simbolitzen el comunisme i agafen de tal manera a l’artista que aquesta pot prescindir de les seves muletes.
El propòsit de incloure continguts politics en les seves obres no es van manifestar fins la seva darrera etapa creadora. Aquesta obra, realitzada l’any de la seva mort, es pot considerar la síntesis del seu art; el seu testament polític i personal.

martes, 15 de julio de 2008

Número I


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Número I
Autor: Pollock, Jackson
Datació: 1948
Estil: expressionisme abstracte
Escola: americana
Tècnica: oli, esmalt i pintura
Suport: tela; 1,60 m x 2,59 m
Localització actual: Museum of Contemporany Art, a Los Angeles

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’una tela on en destaquem els colors grisos, definits amb esmalt, oli i pintura d’alumini (Titanlux, pintures comercials). En quant a la pinzellada. utilitza el dripping, com a tècnica per pintar. Per últim, l’expressivitat es notable per la forma del gest amb el pinzell i la gestualitat del pintor. Pollock preferia les grans dimensions en el terra per pintar.

2.2 Elements formals
La composició esta definida a partir del resultat son uns rastres amb diferents “centres d’interès” segons la concentració de colors

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Corrent que sorgeix amb la guerra. Se’n diu que es violent i que surt de la violència, de les bombes nuclears de les guerres, però no només el context el justifica, sinó que amb influències anteriors.
*Aquests corrent també es coneix com pintura d’acció, “Action painting”. Es diu pintura d’acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Pollock es com si entres en una mena d’estat hipnòtic, no es fixa amb els colors. Sembla com si es buides.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es la venda, a més, va tenir una senyora que tenia una galeria d’art i va ser la que el va empènyer cap a dalt i l’èxit. (Guggenheim).

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquest estil si no hagués sigut per la guerra no hagués triomfat. El fet que EUA arran de la Segona Guerra Mundial es convertís en la potencia numero u. L’art es desplaça de paris a nova York (Europa en guerra).
Corrent amb èxit perquè els crítics d’arts americans (Greenberg i Rosenberg (dona el nom d’action painting)) s’adonen que es el moment perquè EUA sigui també la potencia numero 1 en art. Respaldant aquest corrent. I també van rebre suport de les galeries americanes. Context econòmic i polític favorable en els Estats Units

3.3 Destacar relacions i influencies.
S’inspira a partir de Goya, Munch... (expressionisme)
Influït pel surrealisme, vessant automatisme
Els seus companys abstractes
Moviment de referència mundial i va traspassar la seva força a Europa, que es desenvolupa un corrent paral·lel:
Informalisme (Europa), principal pintor Antoni Tapies
Expressionisme abstracte (Amèrica)

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Són un cúmul de taques i de línees que no volen significar res en concretat, o si més no, no volen representar res de la realitat en concret. Per així dir-ho és el resultat de l’artista de treure els seus sentiments i pensaments de dins cap enfora

Significació (missatge)
El quadre no porta títol perquè el que fa l’artista es que sigui l’espectador qui crea el seu propi quadre, no hi ha títol concret perquè espera que l’espectador vegi o senti alguna cosa.

Dona II


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Dona II
Autor: Kooning, Willem de
Datació: 1952
Estil: expressionisme abstracte
Escola: americana
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,50 m x 1,09 m
Localització actual: Museu d´Art Modern, a Nova York

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors pastels, amb barreja de blancs i negres. En quant a la pinzellada, Kooning aplica pinzellades gruixudes i soltes. Per últim, l’expressivitat, es bastant notable en mans i pits, com també els ulls. El traç per si sol es expressiu.

2.2 Elements formals
- Es tracta d´una composició on es barregen parts de figures i parts d’abstracció. Hi podem identificar el bust, com si hagués dibuixat una dona i l’hagués desfigurat
- El ritme, dona una sensació dinàmica, traç salvatge, toc viu i ràpid

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Aquests corrent també es coneix com pintura d’acció, “Action painting”. Es diu pintura d’acció perquè el que importa és el gest a l’hora de donar la pinzellada. Konning també es buida però és conscient del que fa, a diferència d’altres artistes procedents d’aquesta corrent, com Pollock.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Corrent que sorgeix amb la guerra. Se’n diu que es violent i que surt de la violència, de les bombes nuclears de les guerres, però no només el context el justifica, sinó que amb influències anteriors.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Aquest estil si no hagués sigut per la guerra no hagués triomfat. El fet que EUA arran de la Segona Guerra Mundial es convertís en la potencia numero u. L’art es desplaça de paris a nova York (Europa en guerra).
Corrent amb èxit perquè els crítics d’arts americans (Greenberg i Rosenberg (dona el nom d’action painting)) s’adonen que es el moment perquè EUA sigui també la potencia numero 1 en art. Respaldant aquest corrent. I també van rebre suport de les galeries americanes. Context econòmic i polític favorable en els Estats Units

3.3 Destacar relacions i influencies.
Aquest artista s’inspira en tota una tendència que ve de la tendència expressionista (es influït), també pel surrealisme automàtic i també l’abstracció dels seus companys

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Segona de la sèrie de sis dones. Tracta llargament el tema de les dones i de la figura humana
Aquest quadre també te connotacions politiques molt importants al darrera, més que artística, ja que EUA volia ser el numero 1 artísticament i per això, necessitava gent per vendre quadres.

Significació (missatge)
Kooning era misogin, es com un odi a la dona, que ell sentia cap a les dones, odi i rabia.

lunes, 14 de julio de 2008

El gran masturbador


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: El gran masturbador
Autor: Dalí, Salvador
Datació: 1929
Estil: surrealisme oníric
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,1 m x 1,5 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors grocs i blaus. En quant a la pinzellada predomina el dibuix per sobre del color. Pel que fa a la llum,dona aspecte de llum natural (sempre hi veiem ombres). Diverses llums focals, degut a les ombres, que no es dirigeixen totes a la mateixa direcció. En referència a l’espai tridimensional, te una perspectiva tridimensional, profunditat ve donada per les figures que es van fent més petites, a més l’horitzó es molt baix, amb dona una sensació de més soledat.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició on veiem la massa groga, un retrat de salvador Dalí com adormit. D’aquesta cara surt un perfil d’una dona que s’aproxima a uns genitals (com si això fos un pensament d’aquest cap). A més, apareix un lliri (signe de puresa) ja que deia que la masturbació era pur. Observem la llagosta enganxada en la boca menjada per les formigues simbolitzant les pors. També destaquem altres elements: cap de lleó, pedres, l’ham, signe d’estimació

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Es tracta d’un quadre de 1929, en ple surrealisme
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.

2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. André Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es la creativitat de l’artista i per desenvolupar la seva creativitat i finalment per vendre’l

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Període d’entre guerres, estem en la dictadura de Primo de Rivera i s’ha desenvolupat el noucentisme. Dalí es mou per tota Europa

Context artístic
Ric i abundant en totes les tendències artístiques que treballen correlativament

3.3 Destacar relacions i influencies.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta esta relacionat amb la sensualitat, però tots són insinuacions, es una mica ambigu, també expressa el desig carnal.
Gala va haver de marxar i Dalí es va masturbar pensant en ella, i d’aquí ve el quadre.
Per entendre aquest quadre hem de saber que Dalí va tindrà un trauma infantil, ja que els seus pares van tenir un fill i li van posar Salvador, aquest va morir. Quan ell va néixer li van posar el mateix nom. Confusió d’identitat amb el seu germà, també va tenir un trauma amb les formigues (surt en el quadre) i per últim, Dalí era un home d’ambigüitat sexual.

Significació (missatge)
En la pintura estan retratades totes les obsessions de l'autor:
• L'element principal és el seu autoretrat, barreja de cap humà i roques de la costa Brava dels voltants de Cadaqués, que repetirà en molts altres quadres com La persistència de la memòria i L'enigma del desig. Estilitzat però recognoscible, es caracteritza pel seu color groguenc, el seu gran nas recolzada en el sòl i la seva cara allargada. Les pestanyes llargues representen la contraposició entre el somni anodí d'una consumació física irremeiable i el somni que els nostres desitjos es compleixin.
• La llagosta, un animal que li provocava terror des de la seva infància i que es troba pegat a la boca de la seva autoretrat. Està en estat de descomposició, el que atreu moltes formigues que simbolitzen la mort.
• Un ham com lligament a la seva família que volia retenir-li al seu costat i tornar a una manera de vida tradicional del que ell dóna mostres de voler desprendre's definitivament.
• El lleó com desig sexual, amb una llengua rosada com símbol fàl·lic.
• Unes pedres com el seu passat.
• Una figura aïllada com solitud.
• El tema de la masturbació apareix en la dona que emergeix del seu retrat i el rostre del qual aquesta prop d'uns genitals masculins amagats en uns cenyits calçotets.
• Un lliri enganxat a la dona que simbolitza la puresa, una enrevessada forma de definir a la masturbació com la relació sexual més pura. El pistil de la flor és, a més, altre símbol fàl·lic.

Gernika


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Gernika
Autor: Picasso, Pablo
Datació: 1937
Estil: cubisme, surrealisme, expressionisme
Escola: espanyola
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,51 m x 7,82 m
Localització actual: Museu d´Art Reina Sofia, a Madrid

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
En primer lloc, no hi ha color; podem excloure que Picasso es volgués servir de la monocromia per a donar al quadre una tonalitat fosca i tràgica: tot és clar i les línies marquen amb decisió els plans destinats a omplir-se de color; però el color no hi és. Podem excloure també que la monocromia serveixi per a accentuar l’efecte plàstico-volumètric, donat que tampoc hi ha relleu. Podem, fàcilment, observar l’alternança dels plans blancs, negres i grisos, que planteja un joc de plens i buits que accentua, si cap, el dramatisme de l’escena.
El color i el relleu són dues qualitats amb les que la natura es dóna a la percepció sensorial, es dóna a conèixer. Eliminar el color i el relleu és tallar la relació de l’home amb el món; en tallar-la ja no hi ha naturalesa ni vida; per això en el quadre hi ha mort com a contrari de vida.
La llum no respon a les lleis de la física, no té un centre focal. De fet, la llum pròpia brolla dels cossos encesos pel dolor: només estan il·luminats els caps, braços, mans, és a dir, les zones anatòmiques on es concentra l’expressió i el sofriment.

L’espai és quasi pla, com si asfixiés les figures. Espai tancatEs tracta d’un quadre molt expressiu.Importància de la línia, amb continuïtat durant tot el quadre
La recerca de perspectiva o plasmació d’un espai tridimensional, es posa de manifest en molts elements del quadre, com per exemple, les figures dels caiguts a primer terme, els plans en perspectiva del fons, el bisellat de la finestra...

2.2 Elements formals
La composició s’orienta vers l’esquerra, cap on totes les figures miren, el que palesa la fugida a partir de la ciutat, resumida en l’edifici que es crema a la dreta. Les actituds dels personatges, la fragmentació de l’obra i la textura pictòrica proporcionen un patetisme paroxístic que accentua el moviment de les figures

El Gernika té l'esquelet compositiu del quadre històrico-clàssic, però només l'esquelet, perquè l'art clàssic, amb la plenitud de les seves formes i l'esplendor dels seus colors, està mort.
Sembla com si les formes es trobessin disposades d'una manera arbitrària o, si més no, lliure i casual; tanmateix, es tracta d'una obra molt pensada i d'una rigorosa construcció en l'espai rectangular de la tela. Observem com el cavall està dissenyat seguint l'estructura d'un triangle, el vèrtex del qual coincideix amb l'eix vertical que divideix la superfície en dos quadrats, i com els quatre grups de figures estan delimitades per zones rectangulars.
Tot plegat hauria pogut ser barroc i confús, però no ho és. Picasso decantà les idees fins arribar a una netedat absoluta per a cada forma, dintre l'austeritat cromàtica dels negres, els grisos, els blancs, un pàl.lid blavós i un pal.lidíssim ocre.Quins són els principals components de la seva estructura compositiva?
La composició està distribuïda a la manera d'un tríptic.La part central és ocupada pel cavall i la dona portadora del quinqué. El lateral dret, la visió de l'incendi i la dona que crida El lateral esquerra, pel brau i la dona amb el nen mort als braços. Presideix el conjunt l'ull de la nit -la seva pupil.la és una bombeta elèctrica-, sobre el vèrtex comú dels 4 triangles compositius del quadre. L'estructura podria ser la d'un Rafael o d'un Poussin.
Si prenem l'eix central (que ve donat per la paret blanca) com a eix de simetria, podem associar els següent elements:
* pilars verticals del brau a l'esquerra amb la figura amb els braços aixecats de la dreta* la mà del guerrer amb el peu de la dona que s'arrossega* el cap del nen mort amb la finestra petita* dues potes del cavall amb l'altra pota del cavall i la cama de la dona
També podem establir dues línies paral·leles: la que uneix el cap de la figura amb els braços aixecats, el de la del quinquè, el del cavall, el de l'ocell i el del brau, i la línia que va del peu de la dona que s'arrossega als braços del guerrer.
Ambdues línies reforcen la direcció dreta-esquerra i subratllen el moviment que va des de l'edifici en flames cap a la dona amb el nen mort.

El ritme
Si observem la part inferior del quadre hi trobem el guerrer mort, el braç fragmentat i la cama de la dona que mira aterrida al cel. A un nivell mitjà del quadre hi ha el nen mort, la ferida del cavall, el cap de la dona que miral al cel i el cap de la dona que porta en braços el nen. A la part superior, hi trobem la màxima agitació. Tenim, doncs, un crescendo que va des de l'accent noblement oratori del caigut que apreta l'espasa trencada fins el crit del cavall ferit de mort. Tot plegat ens recorda el plantejament similar de Géricault en El rai de la medusa o la rèplica de Delacroix en La llibertat guiant el poble.

2.3 Estil
Elements que fan que la pintura s’entengui com formant part d’una tendència i/o que siguin característics de la manera de fer del seu autor. Situar l’obra en el conjunt de la Història de l´Art.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Va ser encarregat per el govern de la republica, despres de la guerra civil i al 1937 es va presentar a paris en una galeria. En aquell moment Pablo Picasso, era un artista molt important. Cuadre de denuncia.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Quina era la situació a l'Europa de 1936?
* l’alemanya hitleriana es rearmava; amb la remilitarització de Renània s’iniciaven les reivindicacions territorials basades en la teoria del "Lebensraum", i es pressionava sobre Àustria per tal de reunificar tots els països de parla alemanya* Mussolini feia conquestes a Abisínia -amb la tolerància de la SDN-, es vinculava al III Reich i volia expandir-se a costa de l’imperi colonial francès (Tunis i Argèlia)* França estava governada pel Front Popular presidit pel socialista Leo Blum; tanmateix, la dreta francesa preferia una aliança amb el feixisme que el triomf de la revolució socialcomunista a Espanya* enfront de l’eix Roma-Berlín existien els complexos pactes militars de l'"entesa cordial" (França i el Regne Unit amb Polònia i Txecoslovàquia, França i la URSS, la URSS i Txecoslovàquia...)* Londres feia la vista grossa a les infraccions del tractat de Versalles, mentre podés mantenir la seva hegemonia* EE.UU. mantenia una actitud inhibitòria i aïllacionista, atès que estava centrat en la seva recuperació econòmica a través del New Deal propugnat per Roosevelt

En aquest context, quines expectatives va desvetllar la guerra civil espanyola?
* Alemanya no tenia cap interès que a Espanya triomfés una República frontpopulista. A més, els seus plans militars exigien que França no pogués rebre ajuda d'Espanya, així com poder-se proveir de les pirites, wolfram i mineral de ferro de la península* per a Itàlia, la guerra espanyola podia sevir d’entrenament militar a les tropes un cop acabada l’ocupació d'Abisínia* França, inicialment partidària d’ajudar a la República espanyola, es va veure frenada per la debilitat interna del seu propi govern frontpopulista, i per una Anglaterra governada per un gabinet conservador, disposat a pactar amb qui fos per tal de salvaguardar els interessos britànics
De l’entesa cordial i de les dues democràcies atemorides, va sorgir la política de no intervenció: les democràcies burgeses assistien inertes a la tragèdia espanyola amb la farsa de la No intervenció. Sabien que el triomf de la reacció significaria la fi de la democràcia però, per altra banda, temien accelerar el procés revolucionari de la classe treballadora. Feixisme, democràcia i revolució popular, constituïen l’estructura dialèctica d’aquell moment històric.Itàlia, Alemanya, Portugal... van ajudar descaradament l’exèrcit de Franco; l’ajut a la zona republicana, a més de la URSS, va venir, sobretot, de les Brigades Internacionals.
Però el 26 d’abril de 1937, 43 bombarders i caces alemanys de la Legión Cóndor i alguns d’italians, al serveis dels nacionals, destruïren la ciutat basca de Gernika. Per primer cop l'aviació assolava una ciutat oberta, sense objectius militars de magnitud ni defenses antiaèries. El bombardeig s'inicià a les 4,30 de la tarda del dilluns i va durar fins les 8 menys quart; a les explosions succeïren les bombes incendiàries i les d'efecte retardat. Quan la població aterrida fugia de la ciutat, els avions baixaren arran de terra per a escombrar-la amb llurs metralladores.L'exposició Internacional de París.
En aquella atmosfera de preguerra europea, s'obria a París una gran Exposició Internacional, dedicada, com sempre, al treball, al progrés i a la pau. L'estat espanyol hi participava amb clara intenció política: volia invocar la solidaritat del món lliure, advertir a l'opinió pública que la guerra espanyola podia ser el principi d'una tragèdia mundial. La iniciativa del Pavelló de la República, on Picasso podria expressar els seus sentiments respecte la guerra d'Espanya, fou de la Generalitat que volia ser present a l'Exposició per a donar al món una imatge de la Catalunya en lluita.
Segons l'informe publicat pel Ministère du Commerce et de l'Industrie el Pavillon de l'Espagne, obra de l'arquitecte Josep-Lluís Sert, ajudat per Luis Lacasa, ocupava, als jardins del Trocadero, una superfície de 1.400 metres quadrats. Fou construït, pels avatars de la guerra, a darrera hora, i hom hagué de recórrer a materials de sèrie. Pel que fa al seu contingut, a la planta baixa i al jardí s'hi trobaven l'escultura d'Alberto Sánchez El pueblo español tiene un camino que le conduce a una estrella i el Cap de dona de Picasso.
A l'interior, la gran pintura mural de Picasso denominada posteriorment Gernika, així com una font de mercuri dedicada a Almadén i obra d'Alexander Calder, l'únic artista estranger que va concórrer, solidàriament, amb el pavelló espanyol. L'encàrrec que se li va fer a Picasso era molt considerable: una composició enorme, de 7,82 m d'amplada per 3,5 d'alçada, per a la qual sembla ser que Picasso havia pensat en una composició al·legòrica.També hi havia una sèrie de vitrines amb llibres i impresos representatius de la producció contemporània de les lletres i les ciències espanyoles. Per una rampa s'accedia a la planta de les arts plàstiques; entre els dos pisos es podia contemplar l'altre mural del pavelló titulat El pagès català i la Revolució obra de Joan Miró. En aquesta planta s'hi podien contemplar escultures d'Emiliano Barral i Pérez Mateo -escultors que havien mort al front de Madrid- pintures, dibuixos i cartells de la pintura contemporània catalana i basca, així com una secció dedicada a la manera de viure el poble espanyol i la seva artesania popular. La darrera planta era dedicada a la documentació gràfica i literària sobre les riqueses nacionals de l'estat espanyol, així com una documentació particularitzada sobre l'activitat de la Generalitat de Catalunya en els camps de l'agricultura, l'asistència social i el treball.Al llarg dels tres mesos que estigué obert (juliol-setembre) s'hi feren diverses manifestacions culturals: recitals, danses populars, concerts i projeccions cinematogràfiques.

El bombardeig de Gernika.
Però el 26 d'abril de 1937, 43 bombarders i caces alemanys de la Legión Cóndor i alguns d'italians, al serveis dels nacionals, destruiren la ciutat basca de Gernika. Per primer cop l'aviació assolava una ciutat oberta, sense objectius militars de magnitud ni defenses antiaèries. El bombardeig s'inicià a les 4,30 de la tarda del dilluns i va durar fins les 8 menys quart; a les explosions succeïren les bombes incendiàries i les d'efecte retardat. Quan la població aterrida fugia de la ciutat, els avions baixaren arran de terra per a escombrar-la amb llurs metralladores.Vet aquí la descripció que en fa Hugh Thomas:A les quatre i mitja de la tarda, un repic de campanes de l'església va anunciar que s'apropaven avions. Anteriorment la regió ja havia sofert algunes incursions aèries, però Gernika no havia estat bombardejada. No tenia cap tipus de defensa antiaèria. A tres quarts de cinc menys cinc, un Heinkel 111 (un nou i ràpid bombarder alemany, amb capacitat per a transportar 1.400 kgr. de bombes) pilotat pel comandant von Moreau, va bombardejar el poble, se'n va anar i va aparèixer amb tres avions més del mateix tipus. Després dels Heinkel es presentaren tres esquadrilles dels vells espectres de la guerra espanyola, els junker 52 -23 avions-, uns quants caces nous Messerschmidt BF-109, i d'altres caces més antics, Heinkel 51. Els caces tenien una doble funció, havien de donar escorta als bombarders, però també metrallar tothom, volant a baixa altura. Diverses onades d'avions llençaren bombes incendiàries, potents explosius i bombes de shrapnel, amb un pes total de 50.000 kgr., en el bombardeig hi participaren 43 avions (...). El centre de la població va quedar destruït i en flames. La casa de juntes basca i les restes del famós roure, una mica apartats del centre, varen quedar intactes. Així mateix la fàbrica d'armes que hi havia a les afores de la població. Varen morir moltes persones, potser un miler...Hug Thomas (1976), La guerra civil española. Barcelona. Grijalbo. Vol. 2. Pàg. 676.
Malgrat les proves i els testimonis, durant els anys del franquisme es va voler fer creure que foren els propis bascos els qui incendiaren la ciutat. Un cop més es confirma aquella sentència d'Èsquil: "la primera baixa en la guerra és la veritat".

3.3 Destacar relacions i influencies.
Anem a comparar l'obra de Picasso amb d'altres obres que tenen com a tema bàsic la guerra i els sofriments que se'n deriven. Es tracta d'observar les similituds i diferències, no només en el tractament de les imatges, sinó, sobretot, en la concepció i el tipus d'expressió que manifesten.
Es vol, en definitiva, subratllar el fet que, a cada època, tant la forma com el contingut són diferents malgrat es refereixin al mateix tema.

Al·legoria de la guerra. 1638. 206 x 345Palau Pitti. FlorènciaEn aquest quadre, Rubens ens ofereix el seu manifest antibèl·lic i ho fa en el context del món barroc: no mitjançant distorsions expressives sinó a través de l'al·legoria. D'aquí la presència de déus i deesses grecs i romans, bàsicament Mart, déu de la Guerra, i Venus, deessa de l'Amor, als quals hi afegeix les personificacions d'Europa, la Pesta i la Fam. Vet aquí l'explicació que en dóna el propi Rubens:

El personatge principal és Mart, que ha deixat el temple de Janus obert (segons la tradició romana, en temps de pau romania tancat) i camina precipitadament amb l'escut i l'espasa tacats de sang, amenaçant tothom amb el desastre. Amb prou feina presta atenció a Venus, la seva amant, que acompanyada dels seus Amors i Cupidos, s'afanya a retenir-lo amb carícies i abraçades. De l'altra banda, la Fúria Alekto estira Mart cap endavant amb una torxa a la mà. Prop d'ella hi ha els monstres que personifiquen la Pesta i la Fam, aquests inseparables companys de la Guerra. Hi ha també una mare amb el seu fill en braços, indicant que la guerra, corruptora i destructora de tot, està impedint la fecunditat, la procreació i la caritat... Aquesta dona atabalada pel dolor, vestida de negre, amb el vel estripat, despullada de tot ornament i joies, és Europa, qui, des de fa anys, ha sofert saqueigs, atrocitats i misèria, tan perjudicials per a tothom que és innecessari entrar en detalls...

Tot plegat ens recorda el plantejament similar de Géricault en El rai de la medusa o la rèplica de Delacroix en La llibertat guiant el poble.

Minotauromaquia

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira.
Contingut (tema que tracta)
El bombardeig dels avions alemanys sobre la població basca de Gernika en va ser la font d'inspiració. Ha esdevingut un símbol de denúncia de les atrocitats de les guerres

Significació (missatge)
Mitjançant metamorfosis Picasso fa de cada figura un símbol.
* Les dones i el nen, víctimes de la guerra;
* El guerrer caigut, personificació dels soldats morts.
* La dona amb el quinqué és l'únic signe lluminós en una escena d'horrors; sense ella no hi hauria esperança: vers la làmpara alça els ulls la dona que s'incorpora.
* El brau pot ser l'al.legoria de la mort, la figura del futur dictador, o un totem peninsular, una imatge heroica del poble espanyol, que continuarà la lluita, abrigant amb el seu cos contorsionat als desvalguts.
* El cavall pot ser la imatge de l'Espanya feixista, que trepitja al guerrer, o un símbol de dolor i agonia, víctima passiva de les curses de braus.
Totes les interpretacions són factibles, donat que Picasso, en definitiva, vol expressar la disgregació del món víctima dels horrors de la guerra, i per això es serveix d'ambivalències; així, al costat del cap caigut del guerrer hi posa una ferradura del cavall -signe de sort-, i per damunt de l'espasa s'alça una rosa. En un procés similar de mort-vida, desesperació-esperança, podem assignar alternativament al brau i al cavall una connotació o una altra, sempre que mantinguem el contrast dels símbols.

domingo, 13 de julio de 2008

Interior holandès I


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Interior holandès I
Autor: Miró, Joan
Datació: 1928
Estil: surrealisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 92 cm x 73 cm
Localització actual: Museu d´Art Modern (MOMA), a Nova York

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors primaris i secundaris, que denoten vivesa i els colors plans, que transmeten alegria. En quant a la pinzellada, no es nota gens, però li dona molta importància al contorn de les figures, per ell la línea és molt important. Pel que fa a la llum, es una llum pròpia, igual que un còmic. En referència a l’espai tridimensional, la combinació de colors dona la sensació de que estem en una habitació, hi ha espai. (combinació de colors de la paret, el terra, el sostre, etc.). Per últim, l’expressivitat ve donada pel traç i la vivacitat dels dibuixos dona una sensació d’una certa alegria i desordre..., per la vitalitat que transmeten el color.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició en la que Miró parteix del quadre del barroc holandes, del segle XVII que ha imitat, a més, surten els mateixos elements composats quasi igual que el quadre holandes, “El tocador de llaüt”: tota l’escena es desenvolupa en una habitació, apareix un músic, una finestra, el gos, una taula, el gat, etc, però la dona que seu en la cadira, queda com diluïda entre la taula, que diríem que s’unifiquen aquestes dos figures formant la taca blanca que veiem en el quadre. Tots aquests animals i objectes semblen que ballin, per últim, hi ha objectes que es poden identificar, però d’altres no. Però ja és aquesta la intenció de Miró, ja que no te la voluntat de copiar el quadre si no que vol inspirar-se. La taula i la dona queden insinuades.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Miró troba la frontera entre la realitat y el somni, la realitat i lo imaginari. Es situa a ala frontera , no és decanta ni per un ni per altre. I això te molt de mèrit, ja que crea un món propi, deixant de banda si ens agrada o no.

Evolució de Miró, distingim varies fases:
1) període inicial, representatiu: recerca d’un llenguatge propi més representatiu “La masia” - és com una mena de catàleg d’objectes
2) segon període, quan ell esta en contacte directe amb Paris i els surrealistes. El quadre que estem tractant pertany a aquesta època
3) fase: “Vull assassinar la pintura”, va dir.
Va fer experiments molt estranys, va perdre l’orientació
experiments molt estranys, va perdre l’orientació
4) fase: es la que pertany a la guerra civil espanyola i a la postguerra.. Va estar aïllat, ja que era República. “(natura morta amb sabata vella). Al final d’aquesta fas: “Nocturn”, S’aïlla del món, i comença a pintar astres

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Pertany al surrealisme (corrent que neix a Paris, el promotor del qual va ser André Bretone). Corrent que no utilitza la raó, sinó l’automatisme.
2 tendències del surrealisme
1.- representa imatges de manera automàtic. Es a dir, fer un dibuix sense pensar, fent altres coses, automatisme. Andree Massone i Miró (tot i que Miró no es tan automàtic com l’altre)
2.- surrealisme oníric, que procedeix dels somnis. El màxim representat Renne Magritte, Dali, Marx Ernst

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta obra es per a Miró trobar el seu llenguatge propi, que no pararà aquí, ser un investigador de la pintura, sempre va buscar més enllà i per a la venda.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem davant de l’època dels totalitarismes, en el que la fugida dels règims totalitaris, molts artistes surrealistes va anar a parar a les Amèrica, que es va convertir conjuntament amb altres artistes, en la potència número 1 de l’art.
Miró acaba marxant d’Espanya a causa de la dictadura franquista que s’imposà al país. Més endavant, també va haver de fugir de França però aquest cop degut als nazis.

Context artístic
Ens trobem en l’època dels ismes. Tot s’hi val, es quan sobre un camí per artistes com Miró.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Inspirat en el barroc holandes del segle XVII, del qual s’inspira en el quadre de Sorgh “El tocador de Llaüt” i el condiciona en la creació del seu quadre.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
L’any 1928 Miró viatja a Holanda, i queda fortament impressionat per alguns pintors holandesos del s. XVII, ell va pintar una sèrie de quadre en els que els interpretava, però a la seva manera. Va prendre com a referència “El tocador de llaüt” de Sorgh, fins i tot, podríem dir que el quadre te un cert to d’humor, Miró el pinta seguin un criteri arbitrari, no pas seguin la realitat

Significació (missatge)
No te una significació en si, però ell troba la seva pròpia línia, el límit entre la realitat i la irrealitat, una mica més i es totalment irreal.

Tableau II


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Tableau II
Autor: Mondrian, Piet
Datació: 1921 - 1925
Estil: neoplasticisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela
Localització actual: col·lecció Max Bill, a Zurich

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors basics i els "no colors" o colors neutres utilitzats per Mondrian (blanc→ suma de colors, negre→ absència de colors) com el dibuix. En quant a la pinzellada, es una pinzellada no destacable i dissimulats
Pel que fa a la llum, trobem una llum pròpia. En referència a l’espai tridimensional, es un quadre sense profunditat.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició donada per zones de colors, hi ha quadrats mes grans que altres, com si fos una creu de mar amb dues aspes una: superior esquerra – inferior dreta i inferior esquerra – superior dreta tots dos passant pel centre.
- El ritme el ve donat pels colors, no obstant, la distribució dona un dinamisme, pels colors,

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Mondrian junt amb Theo Van Doesburg i Jerrit Rietvelt, neoclassicista i investiguen la geometria i arriben al color, amb un estil mes gros, l’abstracció geomètrica.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El naixement del neoplasticisme es produeix a partir d'un procés de simplificació i de recerca de l'essencial en l'obra d'art. Observem que Mondrian arriba, per simplificació, al cubisme analític, la seva primera influència. Posteriorment encara seguirà evolucionant fins arribar al tipus d'obres que el van fer famós.En aquest procés al final només queda, al final, la línia vertical i l'horitzontal i els colors primaris i els no-colors. Una evolució similar també s'observa en els moviments d'abstracció geomètrica soviètics (suprematisme, constructivisme...) Són coneguts els vincles amb De Stijl de l'artista soviètic El Lissitsky i la seva mútua influència.Mondrian pretenia alliberar l' obra d'art de la dependència de la percepció i del tarannà de l'artista, rebutjant les qualitats sensorials per expressar allò universal i absolut que oculta la realitat.El neoplasticisme també el trobem present, a part de la pintura, en l'arquitectura i el disseny industrial.Autors: Van Doesburg, Mondrian (pintors); Rietveld (arquitectura i disseny industrial); Oud (arquitecte)

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es de recerca i investigació, noves vies d’expressió i que era possible establir i plasmar un ordre universal i també de subsistència per l’artista, per la posterior venda.
3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en l’època dels -ismes, mitjans anys vint, en el moment en el que els avantguardes es desenvolupen de forma desbocada.Mondrian pertanyia als teòsofs (teologia i filosofia), que creien que el cosmos tenia una harmonia universal, cosa que volen plasmar en les seves obres
3.3 Destacar relacions i influencies.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta son els colors primaris, recerca en els colors... i l’estudi de les formes i dels colors fins a arribar a l’essència

Significació (missatge)
Creuen que el cosmos te una harmonia universal cosa que volen plasmar en les seves obres

viernes, 11 de julio de 2008

Composició IV (o Batalla)


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Composició IV (o Batalla)
Autor: Kansdinsky, Wasily
Datació: 1911
Estil: art abstracte
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,59 m 2,5 m
Localització actual: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, a Düsseldorf

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors variats, encara que destaquem el blau per la centralitat i també el groc, verds, vermells. Tots ells equilibrats entre càlids i freds. En quant a la pinzellada, es tracta d’una pinzellada marcada, en molts sectors, aquí no hi ha taca sinó que hi trobem els dos elements per igualtat entre la línia i la taca de color. Pel que fa a la llum, te llum pròpia.
En referència a l’espai tridimensional, es una pintura plana .
Per últim, l’expressivitat ve donada per la vibració de les línies, ens dona la sensació que l’artista s’ha buidat fent-lo.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició, trobem que el canto esquerra predomina la línia i al canto dreta predomina el color, amb un predomini del dibuix i del color, a més, tant a nivell de línia com a nivell de color es produeix un centre, gracies a les dues línies paral·leles que hi ha al quadre i per el color blau que et fa centrar la mirada.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Al estil al qual pertany aquesta obra es a l’abstracció, que es la que prescindeix completament de l’objecte i compon el quadre mitjançant la combinació de eines i colors

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
La data en la que considerem que neix l’art abstracte es al 1910 amb l’aquarel·la de Kandinsky, va morir poc abans d’acabar la II Guerra Mundial.
La pintura abstracte coincideix amb altres arts avantguardistes com es el cubisme, fauvisme ... A més, la seva producció es va dividir en dos etapes:
1910 al 1921 → Primera etapa (Abstracció lineal)
La primera etapa: Es el principi d’un dels seus primers llibres “La espiritualitat en l’art” on relaciona pintura, musica i tracta el ritme.
Etapa en la que veiem unes obres dinàmiques on s’estableix un diàleg entre les línies i els colors.
1922 al 1944 → Segona etapa (Abstracció racionalista i mes geomètrica).
Segona etapa: Entra de professor en una escola de disseny industrial “Bauhaus”.
La seva recerca adquireix un caire nacionalista i les seves obres eren mes geomètriques.
Escriu el llibre Punt i Línia sobre el pla en el qual ell desenvolupa una abstracció mes racional.
Aquest senyor va ser el fundador d’un grup impressionista Alemany “Der Blue Reiter”, juntament amb Franz Marc

Kandinsky marca amb la seva tendència el segle XX

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
El pintor rus va fundar el 1911, juntament amb Franz Marc, el moviment expressionista El Genet blau. La finalitat d’aquest grup no era l’emancipació de l’obra d’art de la seva funció de reproducció física.
Els artistes ja no volien reflectir el mon al quadre sinó que buscaven un llenguatge pictòric que permetés a l’espectador de comunicar-se amb la pintura.
Per a Kandinky, el quadre havia de ser independent i respondre a la cadena artista espectador.
Investigar noves formes d’expressió artística i aprofundiment de l’estètica artística com a única finalitat.
Pinten perquè volen.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en l’època dels "-ismes" a principis del segle XX. Al 1911 ens trobem que les avantguardes artístiques estan en la fase d’explosió: fauvisme, expressionisme, futurisme, cubisme, avantguardes russes… de forma intensa, sobretot en els diaris i entre els intel·lectuals. A nivell polític es irrellevant, la tradició del mon es qüestionable.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Les influencies que va rebre Kandinsky varen ser l'art tradicional rus, amb els contes russos, els cubistes, fauvistes i neoimpressionistes. Ell deslliga el quadre de la realitat.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El quadre s’inspira en una escena d’un conte de fades. Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d’un castell. A l’esquerra lluiten uns cavallers, les muntures dels quals s’enfronten per sobre de l’arc de Sant Martí.

Significació (missatge)
L’any 1913 Kandisnky afirmà que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu.
La historia doncs es un conflicte entre elements d’abstracció: el groc cridaner i el blau intens, la corba i l’angle.
Es una batalla entre oposats en busca de l’harmonia. (recta - corba; càlids - freds...)

Tres nus en el bosc (o Paisatge amb tres nus i Pastoral)


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Tres nus en el bosc (o Paisatge amb tres nus i Pastoral)
Autor: Sunyer i Miró, Joaquin
Datació: 1913 – 1915
Estil: noucentisme
Escola: mediterranisme
Tècnica: oli
Suport: tela; 1,25 m x 1,51 m
Localització actual: Museu Nacional d’art de Catalunya, a Barcelona

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors marrons i verds, de forma molt delimitada, i beixos i rosats en el cossos. En quant a la pinzellada, predomina la línia que el dibuix, línies ben delimitades amb el contorn, tallades en sec, que ens dona la impressió en que hi ha mes dibuix que pintura. Pel que fa a la llum es tracta d’una llum irreal y/o pròpia, ja que els objectes s´autoiluminen, els cossos marquen les parts mes importants. En referència a l’espai tridimensional, no te horitzó, fet en una posició elevada i fa que el quadre sigui hermètic i dona una certa sensació de pla i sense perspectiva àrea.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició formada amb un punt de vista alt, verticalitat, tendència cap al centre i segmentació del quadre amb franges verticals, es tracta d’un quadre unitari (sense relació entre elles).
- El ritme ve marcat per les posicions dels cossos que ens tendeix cap al centre (verticals i horitzontals).

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Les influencies de Cézanne en Sunyer en relació de colors i tècnica, i també en el tema, cosa que es va posar de moda en Cezanne i boguen, mons idíl·lics, nuesa...

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
Aquesta obra la situaríem en el mediterranisme, aparegut dins del noucentisme amb el classicisme conjuntament amb el mediterranisme, com a principal Joaquim Torres Garcia (classicista), i el mediterranisme que agafen com a tema el mediterrani com a paradís perdut.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
Es estrictament comercial, amb una certa funció ideològica, voluntat i reivindicació de identificar Catalunya amb la mediterrània amb els valors classicistes, també una funció propagandística de subtil ideologia.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Ens trobem en l’època del Noucentisme que apareix desprès del modernisme i es el substrat cultural d’un cert moviment de la burgesia catalana de reivindicacions pròpies, també trobem l’aparició de la Mancomunitat de Catalunya, amb aquest auge de moviment de nacionalitat catalana.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Les influencies de Cézanne i Renoir en Sunyer en relació de colors i tècnica, i també en el tema, cosa que es va posar de moda en Cezanne i boguen, mons idíl·lics, nuesa...

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
Es tracta d’un nus en un paisatge mediterrani, on hi han tres dones nues a sota una pineda, amb una vegetació clarament mediterrani (propi i català)

Significació (missatge)
La relació entre la natura i la dona, com a mare de les coses, es una visió idealitzada de Catalunya i de la mediterrània i amb aquest lligam es pot arribar a entendre un perfil creador, també la dona s’està regeneracionant amb aquests valors de duresa.

jueves, 10 de julio de 2008

Paisatge de l´Estaque


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: Paisatge de l´Estaque
Autor: Braque, Georges
Datació: 1908
Estil: cubisme analític
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 81 cm x 65 cm
Localització actual: Kuntsmuseum, a Berna

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors dels quals son limitats, en la part inferior trobem els colors càlids, ocres, verds... i desprès a la part central, hi trobem els colors grisos i liles, i a sobre colors foscos, el cubisme limiten molt el color i a més, valoren més la geometria abans. En quant a la pinzellada es tracta d’una pinzellada marcada i ampla, al mateix temps esta sotmesa en unes línies que marquen les formes geomètriques, en prismes
Pel que fa a la llum, es tracta d’una llum irreal perquè no afecta globalment al quadre, i a més, cada prisma esta il·luminat independentment d’un de l’altre. En referència a l’espai tridimensional, el quadre es combina, la tridimensionalitat amb el pla, gracies a les ombres, ja que tracta la profunditat amb el poble però la part de baix es pla..

2.2 Elements formals
- Es quant a la composició s’estructura a partir de formes geomètriques a partir de prismes. Sembla cristalls de quarts
- El ritme ve construït a partir de la pinzellada que dona una sensació de caos, es a dir, un ritme caòtic, a la part central i superior que fan del quadre, es un embolic del quadre, i posicionalitat vertical

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Aquesta obra pertany al Precubisme (1908-1909), la primera fase del cubisme on els elements son irreconeixibles però se’n destaquen les formes geomètriques subjacents; es l’època on mes es nota la influencia de Cezzane.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
TENDENCIES CUBISTESPrimera fase → Precubisme (1907/1908 - 1910) on els elements són irreconeixibles però se'n destaquen les formes geomètriques subjacents; és l'època on més es nota la influència de Cézanne. Per exemple: Paisatge de L'Estaque - Braque.Segona fase → Cubisme analític (1910 - 1912) on l'objecte és totalment disseccionat i a penes es reconeixible; és l'època més intel·lectualitzada. Per exemple: Retrat de Daniel-Henry Kahnweiler - Picasso.Tercera fase → Cubisme sintètic (1912 - 1916) on els objectes tornen a ser reconeixibles gràcies a què es recomposen a partir de grans àrees de color. Per exemple: Ampolla de "Vieux Marc" - Picasso.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció de l’obra es la recerca personal de noves formes d’expressió, trencar amb les normes. La funció principal de quadre era de subsistències, els venia per poder viure.
Els artistes deixen d’anar als salons i treballen als Marxants (jo et compro el que pintes i jo ho venc. Es com un manager).
A més, també apareixen les galeries

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
Principis del segle XX i finals segle XIX. Ens trobem en el colonialisme, amb l’exportació d’elements de altres cultures. Einstein crea la teoria de la relativitat (1905) i es comença a qüestionar la percepció de l’espai.
La Primera Guerra Mundial talla amb el cubisme.
3.3 Destacar relacions i influencies.
Com a influencies amb Braque, destaquem el pare del cubisme, Cézanne, l’art primitiu y/o africà.
A l’any 1907 es va fer una gran exposició de Cezzane, l´any 1906 ell va morir i tots els artistes van anar i el van agafar com a punt de partida.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta l’obra es la d’un paisatge cubista, però amb el predomini del precubisme

Significació (missatge)
Aquesta obra no te significació. L’autor fa un recerca pictòrica.
Els artistes deixen d’anar als salons i treballen als Marxants (jo et compro el que pintes i jo ho venc. Es com un manager).
On també apareixen les galeries.

La ratlla verda (o Madame Matisse)


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La ratlla verda (o Madame Matisse)
Autor: Matisse, Henri
Datació: 1905
Estil: fauvisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 40,5 cm x 32,5 cm
Localització actual: Stantens Museum for Kunst, a Copenhaguen

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre on en destaquem els colors vius i plans (zones de color uniforme) sobretot vestit, cara... amb us de complementaris (verd - vermell, groc - blau...) que li dona equilibri. En quant a la pinzellada, es una pinzellada visible, llarga i marcada, gruixuda també utilitzada en resseguir els contorns. Pel que fa a la llum, pretén ser llum natural sense ser-ho, si pot veure en el rostre de la cara, fa una revisió a la seva forma de la representació de la llum natural, el verd central de la cara representa la diferencia entre la zona càlida i la mes fosca
En referència a l’espai tridimensional, no interessa a partir d’aquesta època, la representació del 3D no interessa, a partir d’ara els quadres son quadres i no un forat de la realitat, nomes hi ha una lleu efecte de profunditat trobat al costat de la mandíbula per la part dreta.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició amb una figura de front, una característica important del tractament de la figura, poc aire en el quadre el just. La línia de l’eix marca la pauta central i equilibri entre colors basics i complementaris- El ritme es estàtic, ja que es un retrat d’un bust.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
A començaments del segle XX es van desenvolupar amb gran rapidesa un seguit de tendències estètiques que van canviar notablement el panorama artístic tal com es coneixia fins aquell moment. El resultat foren nous llenguatges i noves maneres d'explicar el món que ens envolta.
El fauvisme és una tendència efímera (1905-1907) de la història de l'art que té molts punts en comú amb l'expressionisme. Però a diferència d'aquest , que partia del món interior de l'artista, el fauvisme té un aire més desenfadat, li agrada el contacte amb la natura i participa més del concepte de la joie de vivre (l'alegria de viure)
El seu nom (fauve) vol dir 'fera' en francès i els va ser posat pel crític d'art Louis Vauxcelles que en veure una escultura tradicional enmig d'on s'exposaven els quadres dels fauves, de colors valents, va exclamar: "Donatello parmi les fauves".
Simplificació de les formes, com els artistes de Die Brücke. Tendència cap a l'esquematisme, sempre dins un art força immediat.
ús del color pur, violent i arbitrari. Busquen el contrast en el que podem considerar un remanent de la influència dels impressionistes.
Tècnica pictòrica, amb predomini de la pinzellada.
Temàtiques: paisatges, interiors, figures i retrats
Autors: Matisse, Derain, Dufy, Vlaminck, Marquet, Van Dongen, Braque.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es la recerca i investigació de l’estil i tècnica i també com a exposició i venda al públic o galeries d’art, es època on els salons perden interès

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context cultural
Ens trobem a principis de segle XIX, en el que la investigació de la recerca artística va a velocitat rapida, a Paris per excel·lència i es desenvolupa al marge dels règims politics. Trobem canvis artístics, on la ment s’obre produïda a França de forma rellevant

3.3 Destacar relacions i influencies.
Destacat pels colors vius i forts, sens cap part teòrica un recull de les ultimes tendències (llibertat de temes, juxtaposició dels colors...)colors vius, però amb ordre i equilibri.
El primer ven de Gauguin, Van Gogh, L’art africà (primitiu) ve donat perquè es va posar de moda gracies a les colònies que tenien els europeus de les metròpolis, es diu que Matisse va ser qui el va posar de moda aquest estil
A partir d’aquest estil s’inaugura els avantguardes del segle XIX, el primer moviment d’avantguarda que inaugura el segle, mes tard Picasso pintarà els cubisme que serà l’autèntica avantguarda.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)Es tracta d’un retrat diferent en un primer pla, un bust, te un cert enquadrament classicista, un tema clàssic tractat de forma innovadora
Significació (missatge)
No vol reflectir el rostre de la seva dona, sinó que d’alguna manera interpreta noves maneres, es un exercici d’innovació i d’expressar les coses de diferent manera.

miércoles, 9 de julio de 2008

La càrrega (o Barcelona 1902)


1. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: La càrrega (o Barcelona 1902)
Autor: Casas, Ramon
Datació: 1899 - 1903
Estil: modernisme
Escola:
Tècnica: oli
Suport: tela; 2,98 m x 4,7 m
Localització actual: Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot

2. ANALISI TÈCNICA I FORMAL
2.1 Elements tècnics
Es tracta d’un oli sobre tela on en destaquem els colors terra, blanc i marrons que contrasten amb els punts de llum. En quant a la pinzellada, es una pinzellada solta agafada dels impressionistes sobretot en molts quadres k hi tracta les multituds. Pel que fa a la llum, es natural i homogènia, sembla ser cap a la tarda en que no si destaca ombres. En referència a l’espai tridimensional, hi trobem la perspectiva aerea en que es veu la llunyania.

2.2 Elements formals
- Es tracta d’una composició, hi trobem un desplaçament de la gent al voltant del quadre s´en mes ple i al centre ser mes buit, amb aquesta composició l’artista ens incorpora en l’escena retratada.

2.3 Estil
- tant el corrent al que pertany l’artista, com l’estil personal i propi de l’autor:
Casas va tenir una formació acadèmica que van trencar amb els temes contemporanis, i quotidians amb una menor mida amb la tècnica apresa i donada dels impressionistes, temes quotidians i composicions agosarades.

- situar l’obra en el conjunt de la H.Art:
El terme "modernisme" va ser utilitzat des dels anys vuitanta del segle passat a Barcelona per a designar una voluntat de ruptura pel que fa a l'immediat passat. Aquesta ruptura es va expressar en primer lloc a través d'una temàtica naturalista i d'una voluntat de contacte amb el París de fi de segle on van elaborar les seves concepcions estètiques Ramón Casas i Santiago Rusiñol, a partir principalment de 1890. Ambdós es van identificar amb pintors menjo Degas o Whistler, interessats en una temàtica naturalista i urbana, allunyada de la visió convencional del impressionisme però amb preocupacions semblants. Rusiñol, a més, a partir d'un determinat moment, va tenir un contacte molt estret amb l'estètica simbolista de la qual va ser principal introductor a Espanya i que va impregnar tota la seva obra. El que importa és que aquest món estètic va iniciar un procés de canvi que va suposar per a l'art la introducció successiva de novetats i la concepció de l'art com una totalitat, destinada a més a transformar-se en tots les seves més diversos aspectes. Així la segona generació del modernisme, aquella que es pot identificar en els termes convencionals de la Història de l'Art amb el postimpressionisme, va introduir una ruptura encara major, perceptible en l'obra molt original i autòctona de Joaquín Mir, en la untuositat cosmopolita de Anglada Camarasa o en el món expressiu de Nonell. En aquest context es va formar Picasso en la capital catalana a cavall entre dos segles. D'altra banda el món de l'art es va veure transformat en la seva totalitat i no tan sols la pintura. L'escultura, per exemple, va experimentar una destacada influència del simbolisme. En el mobiliari es va introduir un estil molt present en l'Europa de l'època; aquesta caracterització val també per a la joieria. Alguna cosa molt característic del modernisme és una concepció total de l'art destinada a transformar la vida i amb una voluntat de transformació dinàmica.

3. INTERPRETACIÓ
3.1 Funció de l’obra
La funció d’aquesta pintura es l’exposició i la posterior venda al públic.

3.2 Context (històric, cultural, personal…) que influeix directament en l’obra o en la seva elaboració
Context històric
De la mà d'Antonio Cánovas de Castillo, Espanya va retornar en 1875 a la forma de govern tradicional i a la dinastia borbònica amb la figura d'Alfonso XII, fill de la destronada Isabel II. Liquidada la Tercera Guerra Carlista i obtinguda l’aprovació internacional per a l'opció restauradora, les preocupacions dels nous governants es van centrar a oblidar les turbulències del Sexenni Revolucionari i redactar un text constitucional ajustat a les necessitats del moment.

La Constitució conservadora de juny de 1876, la més sòlida del panorama nacional al mantenir-se en vigor fins al cop militar de 1923, regulava una monarquia limitada en la qual la Corona es reservava amplis privilegis gràcies al control del poder executiu (nomenament i cessament del govern) i de la vida parlamentària (dissolució de les Càmeres, sanció i promulgació de les lleis). La defensa de la sobirania conjunta (Rei-Corts), de la qual Cánovas era el seu principal valedor, sintonitzava amb la reeditada confessionalitat de l'Estat, la imprecisió a l'hora de regular els drets ciutadans, pendents per tant del desenvolupament normatiu posterior, i un sens fi de calculats silencis, que feien de l'ambigüitat la clau de la seva dilatada vigència. El bipartidisme amb conservadors i liberals alternant-se en el poder, va trobar en Cánovas i en Práxedes Mateo Sagasta als carismàtics dirigents d'aquest sistema oligàrquic i caciquil, que va funcionar amb minuciosa regularitat fins al nou segle. La desesperació d'ambdós capdavanters i el fraccionament dels seus respectius partits, víctimes d'ambicions i lluites internes, van acabar amb aquest disseny polític.

L'aïllament internacional d'Espanya durant la centúria vuitcentista, abstreta en la resolució dels seus problemes interns, va determinar una política exterior pragmàtica, eclèctica i pessimista (“no tenen aliança els quals volen, sinó els quals poden”, líder conservador).

L'any 1898 s'inscriu dintre de la redistribució colonial internacional motivada per l'expansió imperialista, amb notes peculiars doncs es tractava d'una guerra amb EEUU l'epicentre de la qual estava a Cuba, davant la qual es van inhibir les potències occidentals. La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines va sumir al poble espanyol en una profunda crisi. L'impacte d'aquesta liquidació colonial en la societat espanyola va suscitar una profunda autocrítica sobre les causes i possibilitats de remei de tantes flaqueses.

Flanquejat el segle XX, la pujada al tron d'Alfonso XIII en 1902 va donar començament a un regnat on anaven a resultar fallits els intents d'Antonio Maura i José Canalejas de bandejar el caciquisme i assolir l'anhelada regeneració nacional. Esdeveniments com la Setmana Tràgica de 1909, que va aliar als socialistes amb els republicans en contra del govern, o la interpretació d'atac frontal a l'Església i ruptura de relacions amb Roma arran de la Llei del Cadenat de 1910, evidenciava la visceralidad amb que encara s'abordaven alguns temes sense resoldre i les al·ludides interferències de poders, tret medul·lar de la contemporaneïtat espanyola.

3.3 Destacar relacions i influencies.
Casas va ser influenciat pels impressionistes, com Manet, Monet, Toulosse... mes tard, Casas tindrà imitadors.

3.4 Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Contingut (tema que tracta)
El tema que tracta es de caire social, on la conflictivitat obrera en que es retrata es un conflicte irreal, que denuncia la repressió obrera de l’època en que el propi Casas descendia d’aquestes arrels. Es tracta d’un quadre creat abans a la vaga general del 1902.

Significació (missatge)

Stabile–Mobile “Oshkosh”


1. Classificació de l’obra
a. Títol: Stabile–Mobile “Oshkosh”
b. Autor: Calder, Alexander
c. Cronologia: 1965
d. Escola o país: americana
e. Estil: art cinètic

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
S’inspira en les formes que floten en l’univers, simular el moviments dels astres, que trobem en una de les formes, la més gran que representa el Sol i els altres dos, la Terra i la Lluna que simulen el moviment dels cossos. Es tracta d’una al·legoria del sistema solar.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d’una escultura exempta policromada i dempeus amb el filferros i plaques de metall.

b. Elements formals:
Es tracta d’una escultura amb una reducció de color, blanc i metàl·lic fosc de la base, es tracta de formes en moviment propi, que te un punt de vista circumvalatoriEn quant a la composició trobem que la part estable es mes grossa aspecte mes pesant i ample per la base i més esvelt cada vegada que ens anem elevant hi ha uns filferros que articulen unes formes circulars que son la part mòbil de l’escultura i que ens dona una sensació de lleugeresa

4. Dependències i influencies posteriors
Alexander Calder va començar com a enginyer i posteriorment part d’aquest coneixement la va aplicar a l’art. Va ser el primer en introduir el moviment en l’escultura (mòbils), sota l’etiqueta anomenada art cinètic, on es belluguen dos conceptes: el moviment real, que es aquell moviment que fa l’obra per causa externa i el moviment virtual, que es el moviment que fa l’espectador enfront a l’obra, apropar-se o allunyar-se de l’obra. Més tard va tenir una gran amistat amb Miro de qui Calder va ser influenciat per les formes de Miro

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
.125 (1957) placa d'acer, varetes i pintura
La Espiral (1958) placa d'acer, vareta i pintura, 360 de "alt; Públiques monumentals per a mòbils Casa de l'U.N.E.S.C.O a Paris
Teodelapio (1962) placa d'acer i pintura, monumentals estable, en Spoleto, Itàlia
Hombre (1967) d'acer inoxidable placa, perns i pintura, 65 "x 83" x 53 ", monumentals estable, Montreal (Canadà)
La Grande Vitesse (1969) placa d'acer, perns i pintura, 43 "x 55" x 25 ", Grand Rapids, Michigan

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Es poden trobar estables i mòbils enormes fets per Calder en dotzenes de places i edificis públics de Brussel·les, Chicago, Ciutat de Mèxic, Veneçuela, Montreal, Nova York i moltes altres ciutats.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Eren obres creades per vendre-les y/o omplir espais, com eren bancs, parcs, monuments, llocs públics...

9. Context històric i artístic
Context històric
Ens trobem als anys 60, es tracta d’una relació indirecta amb l’obra on trobem grans canvis socioeconòmics i ideològics i on hi ha una prolongació de les idees del surrealisme.

martes, 8 de julio de 2008

Figura ajaguda


1. Classificació de l’obra
a. Títol: Figura ajaguda
b. Autor: Moore, Henry
c. Cronologia: 1938
d. Escola o país: Gran Bretanya
e. Estil: surrealista


2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Es tracta d’una dona ajaguda, on es resalta els atributs femenins respecte als altres atributs, on la zona del ventre hi es troba el buit, amb la incorporació de Moore d’aquest terme, esta inspirat en escultures precolombines i prehistòriques que tractaven la dona com a deesa.A partir d’aquí la significació de l’escultura va molt unida a ell i tambe es diu que tracta la continuïtat de la natura.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Escultura exempta, jacent i talla en pedra, monocromada en marró, el color del material.

b. Elements formals:
Es tracta d’una escultura amb una superfície rugosa, en una pedra no prou polida, escultura exempta, important el buit (el centre) amb formes tancades, amb una certa deformació

Amb formes justes que s’identifica amb la dona i la zona reproductora de la dona es el buit (la part mes important), amb la idea de cavitat i la escala es mes aviat petita i comprimida amb múltiples punts de vista.

Es tracta d’una dona ajaguda, representada amb desproporció i esquemàticament, amb predomini de forma arrodonida que envolta el buit i la matèria envolta el centre que es vol destacar, sembla una maqueta d’una obra que es pretenia fer en grans dimensions.
Una gran importància del buit en les obres, que combina el buit amb ple.

4. Dependències i influencies posteriors
Desprès de Rodin, es l’escultor amb més importància
Influencia directa de l’art primitiu i precolombí, sobretot la cultura maia que va ser un gran referent, i amb la inspiració de el Chac-mool de Chichén-itzá (Yucatán), referent de totes les figures reclinades i a partir d’objectes naturals el proporciona inspiració per altres coses, com figures humanes.


5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Henry Moore: Figura reclinada
Escultura buidada al bronze l'any 1951. Està ubicada a la Scottish National Gallery of Modern Art, a Edinburgh

Henry Moore: Art Gallery of Ontario
Panorama de la col·lecció Henry Moore de l'Art Gallery of Ontario, al Canadà. Aquest museu acull la col·lecció pública més gran d'obres de l'escultor. Ens és útil per veure juntes diferents tipologies d'escultures.

Henry Moore: Knife Edge – Two Piece
Obra buidada al bronze i realitzada el 1962. Ubicada davant de les Houses of Parliament, Westminster, a Londres.`

6. Diferencies amb altres solucions coetànies
No va tenir cap escola o cap corrent que el seguis a Henry Moore.

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
Exposició en llocs públics, amb el destí d’un comprador per exhibició

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
A partir d’aquí la significació de l’escultura va molt unida a ell i també es diu que tracta la continuïtat de la natura.
La funció es per la exposició en llocs públics, amb el destí d’un comprador per exhibició

9. Context històric i artístic
Context històric
Època d’entreguerres, amb l’auge del feixisme en les politiques europees i la posterior lluita contra feixisme part de la democràcia, Moore va col·laborar en la causa republicana espanyola.

Context personal
Moore no estava d’acord i feia rebuig en les categories artístiques
Ell formava part del surrealisme, però va ser expulsat l’any 1938 perquè va ser acusat de ser massa religiós en les obres i va començar a fer obres de deus i deesses històriques i els surrealistes eren molts paradigmàtics.

Desconsol


1. Classificació de l’obra
a. Títol: Desconsol
b. Autor: Llimona i Bruguera, Josep
c. Cronologia: 1907 (al 1917 es fa una rèplica al parc de la Ciutadella)
d. Escola o país: Catalunya
e. Estil: modernista, encara que també es simbolista

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Reflecteix el sentiment mateix del desconsol a partir de la figura d´una dona jove caiguda sobre uns esglaons. La noia té els cabells sobre el rostre i deixa que l’expressió de la seva tristesa sigui un tors abatut, amb els músculs sense tensió ni força.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d´una escultura exempta en pedra, entre sedent i jacent
b. Elements formals:
Aquesta escultura es asimètrica, i esta composada sobre unes formes tancades, tancada en ella mateixa amb gran gestualitat, preocupada, sinuosa i delicada, es tracta d´una escultura estàtica...amb una expressivitat es veu amb el cos ja que sense veure-li la cara, nomes amb els gestos del cos, ens deixa veure els sentiments i el mon interior. En destaquem l’acabat diferent, un cos precís i el cabell difumina. Llimona va tenir gran influencia de l'escultor impressionista Rodin que mitjançant una renovació tècnica feia jocs lumínics. La llum juga un paper molt important dins l'obra ja que lo confereix un atractiu especial mitjançant els efectes de llum i ombra que juguen amb el cos de la dona i el reflex del blanc sobre la superfície del marbre blanc.
En quant el punt de vista mes especial amb possibilitat de circumval·lació i buscant un punt d vista que sigui el millor, però es pot veure per tots els costats, esta cuidada per tots els llocs. Les dimensions són gairebé quadrades: 67 cm x 76 cm x 67 cm, mides més petites que l'escala humana. Està inscrita dins d'un cub imaginari. Per últim, es una figura idealitzada pels cabells, els braços, els peus... Cal remarcar que la superfície es tractada de manera desigual en segons quins llocs, no te el mateix tractament el cos que la base de l’escultura.

4. Dependències i influencies posteriors
Rodin, gran referent en tots els artistes en aquesta època.
Llimona es va formar a Roma i Paris en l’escultura i en aquests moments ja esta consagrat.

Llimona pertanyia a una entitat AL CERCLE ARTISTIC DE SANT LLURC, creada també pel seu germà (també pertanyia Gaudi) que fins i tot, va arribar a ser president on s’agrupaven artistes catòlics, tenia una funció medieval (valors medievals), a nivell d’experiència: d’aprenent..., aquesta entitat va tenir molta influencia a generacions posteriors i la forma dels germans Llimona tindrà una gran importància arreu del país.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola

6. Diferencies amb altres solucions coetànies

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic
N’hi ha diverses repliques, de les quals la més popular es va col·locar al 1917 al centre de l’estany que hi ha davant del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella de Barcelona. Actualment es troba “l’original” al MNaC de Barcelona.

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
Es veu una noia jove, nua en una postura d’abatiment màxim en un espai natural. En aquesta escultura és la gestualitat mateixa del cos i no del rostres de la figura, amagada entre els braços, l’encarregada de transmetre el sentiment, cal dir que el nus de Llimona no busquen la sensualitat, sinó representen noies joves, amb una aura de castedat, puresa i serenor. Són nus místics i cristians.

Desconsol va ser presentada a la cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona de 1907 en la categoria d’escultura que va aconseguir el premi d’honor.

9. Context històric i artístic
Context històric
Ens trobem al modernisme, en fase final moviment consolidat que omple l’espai cultural i artístic de Catalunya. Es relaciona en l’Espanya de baixa forma.

Context personal
Explica l’estat personal de l’artista, la mort de la dona al poc de temps de l’obra i l’artista va patir una ulcera a l’estómac.

Llimona pertanyia a una entitat AL CERCLE ARTISTIC DE SANT LLURC, creada també pel seu germà (també pertanyia Gaudi) que fins i tot, va arribar a ser president on s’agrupaven artistes catòlics, tenia una funció medieval (valors medievals), a nivell d’experiència: d’aprenent..., aquesta entitat va tenir molta influencia a generacions posteriors i la forma dels germans Llimona tindrà una gran importància arreu del país.

domingo, 6 de julio de 2008

El profeta


1. Classificació de l’obra
a. Títol: El profeta
b. Autor: Gargallo Catalán, Pablo Emilio
c. Cronologia: 1933
d. Escola o país: Espanya
e. Estil: Cubisme

2. Temàtica
Font literària (Bíblia, mitologia, historia, apòcrifs, social, política...)
Es tracta d’un personatge que sembla estret de la Bíblia (Joan Baptista) que intenta alliçonar els seus seguidors, amb gestos bevents, energia, comunicativa.. extreta de la pròpia font de l’autor.

3. Descripció de l’obra
a. Elements tècnics
Es tracta d’una escultura exempta dempeus amb 235 m (alt) x 65 cm x 50 cm, en fossa a la sorra en bronze patinal, aquesta obra incorpora el buit en l’escultura. La tècnica de forja, que consisteix en escalfar les peces i incorporar-les en calent entre elles, i anar picant, fetes de tub ondulat.

b. Elements formals:
Es tracta d’una escultura de textura llisa. En quant a la composició es, a partir d’un eix vertical que ve compensada pels elements externs de l’escultura i crea l’escultura, creades per les concavitats i convexitats dels laterals. El basto fa un paral·lelisme amb el cos.Dona la sensació d’una escultura oberta, amb gran expressivitat, esta clavat al terra, es dinàmica, es una mica més gran que la figura humana i això li dona poderEls punts de vista, millor per davant (frontal) i els millor costats, el migs costats, i invita a la circumval·lació. La figura esta recoberta d’una pell de xai (línies ondulades).

4. Dependències i influencies posteriors
Gargallo es un escultor que va començar en el modernisme i evoluciona cap al cubisme i escultura que incorpora el buit a dins seu, i es influenciat per Archipenko, a conseqüència de la incorporació del buit en l’obra, en quant a la temàtica art africà y/o primitiu Brancussi i Modigliani.
Influencia posteriorment a Picasso i altres.

5. Relacions amb obres similars de l’autor o escola
Va començar en el modernisme i evoluciona cap al cubisme i incorporació personal el buit a dins de les seves obres.
Maternitat Obra realitzada cap el 1922. Formes vagament cubistes configuren una figura on les concavitats són l'element formal més destacat.

Petita ballarina espanyola Escultura feta en coure. Realitzada l'any 1927. 37 x 14 x 11 cm. Ubicada al MNAC, a Barcelona.

Arlequí amb flauta Escultura en ferro forjat realitzada el 1931. Les seves dimensions són 98x42,5x 41 cm. és propietat del Centre Georges Pompidou de París. Un tema recurrent del cubisme per a una obra on el buit també forma part de l'escultura.

6. Diferencies amb altres solucions coetànies
La diferencia de l’escultura tradicional es la incorporació per part de Gargallo del buit a dins de les seves obres i a partir d’aquest succés a Espanya el segueixen.

7. Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic

8. Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela
La funció d’aquesta obra es per exhibició i venda y/o comercial amb la creació a partir d’un motlle permet vendre, mes d’una copia i actualment les copies han acabat en diferents museus.
Té diversos significats entre els més destacats són: en el seu temps es necessitava un líder per portar a Espanya pel bon camí... i la família deia que sabia inspirat en l’home de l’estepa aragonesa.

9. Context històric i artístic
Context històric
Es produeix en un moment en que Espanya era republicana, concretament un període d´entre guerres. “Aquest profeta es un polític?”, ell volia retratar algun aspecte del ser humà i diuen que volia retratar a una mena de personatge aragonès, es tracta d’una obra culminant per a Gargallo.
Es l´inici de la connexió de l’escultura catalana i espanyola amb les avantguardes internacionals i juntament amb altres de Gargallo i Juli González, Dalí, Picasso i la introducció del buit i posterior influencia cubista, forjadora i externa (avantguardes).

Context artístic
Pablo Emilio Gargallo Catalán era de Saragossa i la família treballadora del ferro i va migrar aquí (Barcelona) i es reunia “Als Quatre Gats”, un bar on es reunien els modernistes i Gargallo anava allà.